Massacre de Gaza: Europa també té les mans tacades de sang
Centenars de morts i milers de ferits, sacrificats a l'altar del expansionisme i del fonamentalisme sionista. A Europa, els ministres d'Afers Exteriors de tots els països de la UE parlen d'una "exagerada", encara que "legítima", reacció per part d'Israel, invertint la realitat mitjançant un truc que faria al més cínic dels il·lusionistes sentir-se orgullós, convertint l'agressor, l'Estat d'Israel, en la víctima.
Pretenen no recordar-se que Gaza (una de les regions més densament poblades amb aproximadament un milió i mig d'habitants, sobre els quals prop de la meitat són nens) ha estat víctima d'un embargament durant anys, embargament que inclou als medicaments i als productes de primeres necessitat, el qual és recolzat per tot el “civilitzat” món occidental i imposat per Israel i els Estats occidentals com una conseqüència de la victòria de Hamas a les eleccions, gràcies al sistema electoral mixt de majoria simple i sistema proporcional. Ometen també de precisar que Hamas va ser finançada en un principi per Israel per oposar-se a l'Organització per l’Alliberament de Palestina (OAP).
Malgrat una treva de sis mesos, L'embargament no s'ha vist ni lleugerament reduït i cap de les potències occidentals ha suggerit ni tan sols tímidament el seu aixecament. L'Estat d'Israel ha tornat a la seva estratègia de controlar militarment a Gaza i Cisjordània. Totes les declaracions inútils i hipòcrites d'Europa sobre el seu desig de pau, sistemàticament obliden esmentar els 60 anys en que Israel ha violat descaradament innombrables resolucions de Nacions Unides i continua ocupant militarment territori palestí, mentre colònies israelianes es disseminen diàriament per aquest, mentre es construeixen murs que segreguen poblats complets i impedeixen a milions de refugiats el retorn a les seves terres, destruint plantacions d'oliveres i assassinant al bestiar, humiliant diàriament a tot qui intenti creuar els murs de la segregació per poder treballar, anar a l'hospital o a l'escola.
Però hi ha més: també oculten que la treva va ser en realitat trencada per l'Estat d'Israel el dia 4 de novembre del 2008 quan el seu exèrcit va assassinar a un militant de Hamas de 22 anys.
Però a banda de les declaracions fal·laces, hipòcrites, sobre pacifisme, quina és la raó per a aquest suport incondicional a aquest agressiu i bel·licós Estat per part de pràcticament totes les potències occidentals?
Pel que fa als EUA, no hi caben dubtes. A banda de la important aliança estratègica i territorial que Israel representa per l'imperialisme nord-americà en l’orient mitjà, també té la pressió del poderós lobby pro-israelià, el qual té prou força per influir poderosament en la política exterior dels EUA. I el que veiem avui representa una clara advertència per al president electe Obama.
Europa ha recobrat, parcialment, la unitat quant a la seva política exterior i probablement està apostant a assumir un rol de diplomàcia activa com a forma d'enfortir el seu rol en el Mediterrani i advertir així als EUA que no pot actuar unilateralment en el Mare Nostrum. Però no hem d'oblidar les vendes d'armament, una àrea en la qual els Estats estan sempre prestats a ocultar la veritat sota un mantell de "secrets d'Estat" i a recolzar les ordres d'aquestes companyies productores d'armament i dels seus respectius sistemes de suport. Aquestes empreses, per cert, mai no són parcials. Són molt feliços de vendre armes als bàndols oposats, sempre que tinguin diners per comprar-les. Itàlia, per exemple, és un dels més grans proveïdors d'armament de l'Iran i del Líban, però també ha venut per molts anys tecnologia militar a l'exèrcit israelià, a través de companyies com Oto-Melara, Beretta, Borletti i Selenia. Altres països europeus fan el mateix1.
Palestina és utilitzada cínicament com un territori d'experimentació per a noves tecnologies mortíferes, les quals s'especialitzen creixentment en les "guerres urbanes" i en les quals tenen interès totes les companyies armamentistes: des de les companyies nord-americanes a les israelians, passant per les angleses, franceses , alemanyes, italianes i d'altres.
És així com en aquesta torturada terra on homes, dones i nens que semblen sense futur són triturats per les joguines bèl·liques dels poderosos, es posen a prova nous armaments, des de bombes de raïm fins bales d'urani empobrit, així com s'estudia l'efectivitat dels UAV (avions sense pilot) que són capaços de llançar míssils a control remot. Tancs Achzarit, capaços de resistir mines, són posats a prova. Vehicles blindats Namer amb motors de Continental Motors (EUA) o MTU (Alemanya) són provats, al costat de l'eficiència de sistemes d'avantguarda, com ara la italianíssima protecció adjunta o les torres amb control remot muntades sobre vehicles blindats Puma, i sistemes futuristes de guerra robòtica Alenia, com Sky-X, el primer sistema en el món capaç de recarregar avions sense pilot en ple vol.
Tot això a expenses d'un poble que des de sempre ha estat utilitzat en enfrontaments entre els Estats i altres actors, cínicament utilitzat també en els enfrontaments polítics entre les diferents faccions internes d'un mateix Estat, com és el cas de les maquinacions polítiques israelites connectades amb la lluita electoral tant dins de la coalició governant dels "falcons" de Kadima, responsables d'alguns dels actes més extrems-com l'evacuació de la Franja proposada per Yisrael Hasson-com dels "coloms" laboristes, favorables a una aproximació un mica més mesurada, així com entre Kadima i els "súper-falcons" de Likud, que es mouen a posicions més i més dures.
Certament, que no esperem que els Estats àrabs o islàmics facin res, tan dividits com estan o desitjosos d'enfortir el seu prestigi i influència en la regió, encara a expenses del poble palestí. Tal és el cas de l'Iran, que utilitza la tragèdia palestina com una manera de publicitar com l'únic bastió en contra de l'odiat imperialisme ianqui i mostrar-se com la potència emergent a la regió.
Però més enllà de tota conjectura sobre política internacional, la situació de la població palestina avui en dia es veu amb poques possibilitats d'arribar a una solució que els doni tan sols una oportunitat de viure amb un mínim de dignitat, tant des del punt de vista de la seguretat social com de les garanties al respecte dels mínims drets de supervivència.
Avui potser l'única garantia per a que el poble palestí pugui, com més aviat, tenir un cert respir i gaudir d'una mica de pau, és que els predadors en tots els seus tamanys i formes-que s'acumulen física o ideològicament a les fronteres, o que estiguin involucrats en l'especulació política interna-assoleixin un nou, precari, equilibri.
L'única perspectiva real d'emancipació que podem albirar en un futur proper és el creixement i l'expansió del tipus d'auto-organització practicat per molts poblats palestins, encoratjat per la solidaritat entre els comitès populars palestins i iniciatives com Anarquistes Contra el Mur, que involucren a internacionalistes de tot el món i a israelians anti-sionista, que combaten l'arrogància dels colons israelians i del seu exèrcit utilitzant una resistència primordialment pacífica. No és casual que en aquests poblats el camí triat sigui un altre al militarisme de Hamas.
Com a anarquistes classistes i llibertaris, continuarem denunciant al colonialisme sionista d'igual manera en què denunciem tota forma d'imperialisme i fonamentalisme que oprimeix la llibertat i la dignitat de tots els pobles. Seguirem denunciant que grans proporcions del proletariat mundial pateixen l'opressió i la misèria que resulten dels enfrontaments inter-imperialistes i dels cínics jocs polítics dels poderosos oligarques locals que, al seu torn, són utilitzats, conscientment o inconscientment, com peons dels escacs internacional de les disputes imperialistes, marcades per la sang proletària.
Seguirem donant suport a aquestes lluites i actuant en solidaritat amb el poble palestí, recolzant totes les manifestacions embrionàries d'autodeterminació que exemplifiquen la lluita de poblats complets de Palestina, convençuts que només si aconsegueixen alliberar-se a si mateixos de la perniciosa influència de tot Estat o de les oligarquies paraestatals, podran llavors els homes i dones de la classe treballadora aspirar a una vida amb més dignitat.
Signants, fins ara, del manifest:
Federazione dei Comunisti Anarchici (Itàlia)
Zabalaza Anarchist Communist Front (Sud-àfrica)
Common Cause (Ontario, Canadà)
Militants d’Anarchists Against the Wall (Israel)
Alternative Libertaire (França)
1 L'Estat Espanyol ha venut en material de defensa, material de doble ús i armes curtes, un total de 23.601, 66 milers d'euros corrents entre els anys 1998 i 2007 (Més informació sobre les relacions econòmiques i militars entre Israel i els governs català i espanyol a http://www.palestina.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada