Una conversació sobre la crisi entre José Luis Sampedro i Carlos Taibo

Aquest sisè lliurament de l’Ateneu Confederal és sens dubte una agradable exclusiva, doncs contem amb la transcripció del diàleg que entorn de la crisi van portar a terme José Luis Sampedro i Carlos Taibo el 15 d’octubre de 2008, en ocasió del cicle de xerrades que es van organitzar a Múrcia amb el títol de "La nueva torre de Babel. Escuchemos a los sabios de la tribu".

Són 12 pàgines de reflexions en veu alta, en les quals la literatura i la memòria s’entrellacen, i en les quals ambdós pensadors repassen no només les característiques de l’actual crisi i els seus orígens, si no també i sobretot quins poden ser els punts de fugida i les alternatives a una situació en la qual se superposen, solapen i agreugen les simultànies crisis de valors, ecològica, alimentària, energètica, financera, productiva…

Valguin les següents cites com carta de presentació d’aquest diàleg i dels seus interpelants: "El progrés és un visió que apunta al perfeccionament general del ser humà: progrés és molt més que creixement. Mentre el progrés és més coneixement, més sensibilitat, més art, més ciència, el desenvolupament s’acaba quedant en pur desenvolupament econòmic. Per què? Perquè és el que interessa en una civilització el Déu de la qual és els diners i que ha fet —com deia Marx, i en això tenia raó— de tot una mercaderia. (…) Els abusos del sistema capitalista estan entrant en la categoria d’abusos contra la civilització… La crisi és una altra manifestació del mateix.” (José Luis Sanpedro)

“Són necessàries dues coses. La una és el decreixement, que implica tenir sentit de la mesura, que és una mica del que aquesta cultura nostra manca… L’altra és la redistribució (…) Si no hi ha detenció del creixement i redistribució no es podrà continuar. El decreixement reivindica l’oci creatiu enfront del treball obsessiu, el repartiment del treball enfront de la lògica de la propietat i de la competició, el valor del local enfront del global i la reducció de la grandària de les infraestructures productives i administratives, així com dels mitjans de transport. Però per sobre de tot (és) la sobrietat i la simplicitat voluntàries.” (Carlos Taibo)