Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Universitat de Barcelona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Universitat de Barcelona. Mostrar tots els missatges
dilluns, 9 de març del 2009
dimecres, 4 de març del 2009
Crisi i Utopia: Jornades Llibertàries UB, del 9 al 31 de març
Crisi i utopia reflecteix una realitat constant i actual, d'aquesta manera
hem de tornar a reflexionar en que la crisi no és una anomalia passatgera
del sistema en el qual vivim sinó que es un procés de reestructuració i
d'adaptació a les noves condicions socials per poder dominar-les
sotmetent totes les esferes socials, polítiques i culturals al
Neoliberalisme econòmic.
L'alternativa llibertària, ha estat i està present en moltes de les
pràctiques socials i culturals entorn a l'autogestió i forma part de la
reivindicació dels moviments antiglobalització en defensa de allò local.
Sistemes de control social, institucions totalitàries, valors materialistes,
consumisme i l'absolutisme diví de la ciència tecnològica entre
d'altres, són eines importants dins del progrés econòmic i tecnològic en
detriment de l'autonomia i el creixement individual i col·lectiu.
En aquestes jornades, parlarem de tot això posant petites pinzellades a
diversos temes al voltant de la crisi Neolliberal i l'alternativa
llibertària tant en la seva vessant històrica com en
l'actualitat.
I si no ho fas tu, qui ho farà?
Programa:
9 de març
[UB-Raval]
-12:30: Presentació jornades i passi del
documental The Corporation (primera part)
-18:30: Presentació jornades i xerrada Crisi
Econòmica i propostes llibertàries. A
càrrec de l'Institut de Ciències Econòmiques
de l'Autogestió (ICEA)
10 de març
[UB-Raval]
-12:30: Passi del documental
The Corporation (segona part)
12 de març
[UB-Raval]
-18:30: Presentació de l'Institut de Ciencies
Econòmiques i Autogestió i xerrada:
L'autogestió com alternativa
socioeconòmica.
13 de març
[UB-Raval]
-12:30: Passi del documental
The Corporation (tercera part)
16 de març
[UB-Raval]
-12:30: La cultura d'hazeptar o carcelar. A
càrrec del col·lectiu stabitart.com
-18:30: Crisi Energètica i Capitalisme a
càrrec del col·lectiu Llavors d'Anarquia.
17 de març
[UB-Raval]
-12:00: Història critica i actualitat a càrrec
de Sergi Honorato membre d'Estudiants
Insubmissos.
-18:30: Presentació del llibre Naturaleza,
Ruralidad y Civilización a càrrec del seu
autor Félix Rodrigo.
19 de març
[UB-Raval]
- 12:30: Passi de video sobre el sistema
psiquiàtric: El mounstruo de 7 cabezas.
-18:30: Història i metodologia de
l'antipsiquiatria. A càrrec del col·lectiu Ràdio
Nicòsia.
20 de març
[UB-Raval]
-12:30: Taller d'autodefensa mental davant les
estructures dominants.
-20:00: Anarquisme i espiritualitat a càrrec
de Gerard Horta, professor d'antropologia de la
UB.
23 de març
[UB-Mundet]
-12:30: Marginació social i societat
jeràrquica a càrrec del sociòleg Ramón García
Dils.
-18:30: El sistema penitenciari de graus i
la repercussió a l'entorn familiar a càrrec
de l'Observatori dels Drets Penals de la UB i
persones afectades.
24 de març
[UB-Mundet]
-12:30: Joves Perillosos o Joves en perill?
Centres de menors i polítiques de control
a càrrec dels col·lectius Drari, Txinorris i
persones afectades.
25 de març
[UB-Mundet]
-18:30: Presó, psiquiàtrics, escoles. Treball
i investigació sobre institucions socials. A
càrrec de l'Oficina Social d'Antropologia i Presó.
26 de març
[UB-Raval]
-12:30: Passi del documental Vivir la Utopia
-18:30: Experiències de col·lectivitzacions
al camp i la ciutat durant la Guerra Civil. A
càrrec de Just Cases, professor d'història de la
UAB.
27 de març
[UB-Raval]
-12:30: Passi del documental Mujeres Libres.
-19:30: La organització Mujeres Libres a la
Guerra Civil i Revolució. A càrrec de les
historiadores Dolors Marin i Laura Ruiz
30 de març
[UB-Raval]
-12:30: Passi del documental
Autonomia Obrera
-18:30: Taula rodona: Espais de sociabilitat:
barris, vil·les i la modificació del paisatge
urbà. Amb la participació de membres de
diferents col·lectius veïnals i assemblees de
barri.
31 de març
[UB-Raval]
-12:30: Taula rodona: El sistema educatiu
com a engranatge del poder: possibles
alternatives.
Amb la participació de la FEL i membres de
l'assemblea de facultats.
-18:30: Vida i politica (o què vol dir
polititzar-se a l'actualitat) a càrrec de
López-Petit professor de filosofia de la UB.
Organitza:
Assemblea Llibertària de la UB
Federació d’Estudiants Llibertàries
www.fel-web.org
www.fel-web.org/ubraval
Ubicació de les xerrades:
Universitat de Barcelona (UB) Raval:
Facultat de Geografia i Història,
Facultat de Filosofia.
Carrer Montalegre s/n
[L1,L2] Universitat
[L1,L3] Plaça Catalunya
Universitat de Barcelona (UB) Mundet:
Facultat de Pedagogia
[L3] Mundet
Les aules estaran assenyalades mitjançant
cartells a les facultats i per internet a la nostra
plana.
--
Assemblea LLibertària de la UB
adherida a la Federació d'Estudiants Llibertàries
www.fel-web.org
www.fel-web.org/ubraval
hem de tornar a reflexionar en que la crisi no és una anomalia passatgera
del sistema en el qual vivim sinó que es un procés de reestructuració i
d'adaptació a les noves condicions socials per poder dominar-les
sotmetent totes les esferes socials, polítiques i culturals al
Neoliberalisme econòmic.
L'alternativa llibertària, ha estat i està present en moltes de les
pràctiques socials i culturals entorn a l'autogestió i forma part de la
reivindicació dels moviments antiglobalització en defensa de allò local.
Sistemes de control social, institucions totalitàries, valors materialistes,
consumisme i l'absolutisme diví de la ciència tecnològica entre
d'altres, són eines importants dins del progrés econòmic i tecnològic en
detriment de l'autonomia i el creixement individual i col·lectiu.
En aquestes jornades, parlarem de tot això posant petites pinzellades a
diversos temes al voltant de la crisi Neolliberal i l'alternativa
llibertària tant en la seva vessant històrica com en
l'actualitat.
I si no ho fas tu, qui ho farà?
Programa:
9 de març
[UB-Raval]
-12:30: Presentació jornades i passi del
documental The Corporation (primera part)
-18:30: Presentació jornades i xerrada Crisi
Econòmica i propostes llibertàries. A
càrrec de l'Institut de Ciències Econòmiques
de l'Autogestió (ICEA)
10 de març
[UB-Raval]
-12:30: Passi del documental
The Corporation (segona part)
12 de març
[UB-Raval]
-18:30: Presentació de l'Institut de Ciencies
Econòmiques i Autogestió i xerrada:
L'autogestió com alternativa
socioeconòmica.
13 de març
[UB-Raval]
-12:30: Passi del documental
The Corporation (tercera part)
16 de març
[UB-Raval]
-12:30: La cultura d'hazeptar o carcelar. A
càrrec del col·lectiu stabitart.com
-18:30: Crisi Energètica i Capitalisme a
càrrec del col·lectiu Llavors d'Anarquia.
17 de març
[UB-Raval]
-12:00: Història critica i actualitat a càrrec
de Sergi Honorato membre d'Estudiants
Insubmissos.
-18:30: Presentació del llibre Naturaleza,
Ruralidad y Civilización a càrrec del seu
autor Félix Rodrigo.
19 de març
[UB-Raval]
- 12:30: Passi de video sobre el sistema
psiquiàtric: El mounstruo de 7 cabezas.
-18:30: Història i metodologia de
l'antipsiquiatria. A càrrec del col·lectiu Ràdio
Nicòsia.
20 de març
[UB-Raval]
-12:30: Taller d'autodefensa mental davant les
estructures dominants.
-20:00: Anarquisme i espiritualitat a càrrec
de Gerard Horta, professor d'antropologia de la
UB.
23 de març
[UB-Mundet]
-12:30: Marginació social i societat
jeràrquica a càrrec del sociòleg Ramón García
Dils.
-18:30: El sistema penitenciari de graus i
la repercussió a l'entorn familiar a càrrec
de l'Observatori dels Drets Penals de la UB i
persones afectades.
24 de març
[UB-Mundet]
-12:30: Joves Perillosos o Joves en perill?
Centres de menors i polítiques de control
a càrrec dels col·lectius Drari, Txinorris i
persones afectades.
25 de març
[UB-Mundet]
-18:30: Presó, psiquiàtrics, escoles. Treball
i investigació sobre institucions socials. A
càrrec de l'Oficina Social d'Antropologia i Presó.
26 de març
[UB-Raval]
-12:30: Passi del documental Vivir la Utopia
-18:30: Experiències de col·lectivitzacions
al camp i la ciutat durant la Guerra Civil. A
càrrec de Just Cases, professor d'història de la
UAB.
27 de març
[UB-Raval]
-12:30: Passi del documental Mujeres Libres.
-19:30: La organització Mujeres Libres a la
Guerra Civil i Revolució. A càrrec de les
historiadores Dolors Marin i Laura Ruiz
30 de març
[UB-Raval]
-12:30: Passi del documental
Autonomia Obrera
-18:30: Taula rodona: Espais de sociabilitat:
barris, vil·les i la modificació del paisatge
urbà. Amb la participació de membres de
diferents col·lectius veïnals i assemblees de
barri.
31 de març
[UB-Raval]
-12:30: Taula rodona: El sistema educatiu
com a engranatge del poder: possibles
alternatives.
Amb la participació de la FEL i membres de
l'assemblea de facultats.
-18:30: Vida i politica (o què vol dir
polititzar-se a l'actualitat) a càrrec de
López-Petit professor de filosofia de la UB.
Organitza:
Assemblea Llibertària de la UB
Federació d’Estudiants Llibertàries
www.fel-web.org
www.fel-web.org/ubraval
Ubicació de les xerrades:
Universitat de Barcelona (UB) Raval:
Facultat de Geografia i Història,
Facultat de Filosofia.
Carrer Montalegre s/n
[L1,L2] Universitat
[L1,L3] Plaça Catalunya
Universitat de Barcelona (UB) Mundet:
Facultat de Pedagogia
[L3] Mundet
Les aules estaran assenyalades mitjançant
cartells a les facultats i per internet a la nostra
plana.
--
Assemblea LLibertària de la UB
adherida a la Federació d'Estudiants Llibertàries
www.fel-web.org
www.fel-web.org/ubraval
dimarts, 24 de febrer del 2009
dijous, 5 de febrer del 2009
Aturem bolonya! ... Tornen les activitats a la central...
Per veure millor el quadre d'activitats, clika sobre la mateixa imatge;
per anar a la seva web, fes-ho aqui: http://tancadaalacentral.blogspot.com/
.
dimarts, 23 de desembre del 2008
Defensa de la universitat pública
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL
FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE LA CGT DE CATALUNYA
LA DEFENSA DE L'ENSENYAMENT PÚBLIC, ARA A LA UNIVERSITAT
En els últims temps estem assistint a la implementació de l'Espai Europeu d'Educació Superior popularment conegut com Pla Bolonya, amb l'excusa de dur a terme una reforma del sistema universitari.
Tot aquest procés, que s'ha fet d'esquenes a la comunitat universitària i a la resta de la societat, comporta un increment del pes de l'empresa privada en l'educació superior incidint, entre d'altres, en plans d'estudi, en les carreres que s'impartiran, en una multiplicació de màsters i cursos privats i en la orientació de la recerca.
Paral·lelament els canvis en l'estructura dels plans d'estudi suposaran concentrar bona part de la formació en l'àmbit del postgrau, seguint un model anglosaxó fortament elitista.
La mateixa "lògica neoliberal" que ens ha portat a la crisi econòmica actual s'imposa a les universitats públiques i ens mostra com les polítiques que són dutes endavant no es corresponen als discursos i principis proclamats.
Aquesta reforma del sistema universitari pretén la reconversió mercantil de les universitats, la qual cosa és símptoma de l’agreujament d'un problema que té arrels de caràcter social, econòmic i polític. El procés de Bolonya no pot suposar de cap manera la desaparició de l'autonomia acadèmica enfront del mercat. Les universitats han de ser finançades amb criteris autònoms (interessos de la raó i no del mercat) i no amb criteris de rendibilitat econòmica.
A la pràctica s'està fent de les universitats un lloc on les decisions s'oculten, la desinformació és la regla, la crítica està penalitzada i el diàleg es redueix al monòleg. És un avanç d'una normalitat que s'assenta dia a dia, i que cal continuar denunciant:
· El govern de les universitats es basa cada vegada més en decisions centralitzades, per sobre d'una desconcertada i desinformada comunitat universitària. El secretisme de certes decisions preses en espais aliens al món educatiu no pretén la transparència, ni facilitar explicacions a la societat, sinó seguir el llegat d'altres formes de fer política, reproduint el fosc model de govern europeu (Tractat de Lisboa, Directiva de les 65 hores setmanals, Directiva del retorn).
· El model d'autonomia universitària està quedant enrere. Les universitats estan claudicant davant de directrius arribades des d'instàncies governamentals (autonòmiques, estatals o europees), des de partits polítics o des de grups de pressió empresarials, tots ells equiparats, en una equació sui géneris, amb "la societat". I en consonància amb la sintonia, mil vegades repetida, de que no es poden deixar les universitats en mans d'interessos corporatius del professorat o l’alumnat, les universitats són governades pel Ministerio de Ciencia e Innovación dirigit per una persona de la Junta Executiva de la CEOE i, a Catalunya, per un Departament d'Innovació, Universitats i Empresa.
· L'espai universitari és un lloc on cada cop és més normal el recurs a la força dels Cossos Policials i de les Empreses de Seguretat privada. La mediació, el diàleg i les decisions consensuades han estat reemplaçades per l'exercici autoritari del poder. Se'ns diu que la força tan sols s'aplica per tal d’assegurar el funcionament "normal" dels òrgans universitaris, però el seu ús comporta lesions a membres de la comunitat universitària i un estat d'excepció que s'està convertint en permanent. Sota aquestes pràctiques es disfressen d'ordre públic conflictes d'arrel política com l'actual. Un bon exemple d'això és la criminalització que estan patint les ocupacions promogudes per amplis col·lectius d'estudiants a tot l'Estat.
· La nova imatge dels espais universitaris està adoptant l'estètica dels recintes protegits per cordons d'agents uniformats. La idea d'universitat com espai de debat, reflexió crítica i pensament obert sembla allunyada de les fotografies que avui podríem prendre en els diferents campus, on els nous temps ens volen oferir escenaris "ordenats", jerarquies inqüestionables i estaments disciplinats.
· Des dels òrgans de govern de les universitats i des de la mateixa Generalitat es fan discursos de diàleg i de bones intencions, i sobretot de respecte a la legalitat. Però el vocabulari és equívoc ("nova carrera acadèmica" per a parlar de reestructuració de plantilla, "excel·lència" per a parlar d'habilitats de gestió, "mèrits" per a parlar de l’enginy a l'hora de vendre's a l'empresa privada). Però a la pràctica, la legalitat es canvia o s'obvia a conveniència. I sempre s'afirma que únicament es pot seguir una trajectòria, la de les decisions del Govern, en un clar exemple real de fe en un "pensament únic".
· La contenció de l'alumnat crític que es mobilitza s'ha dut a terme a través de formes repressives pròpies del franquisme: intervencions i càrregues policials, criminalització mediàtica i mesures sancionadores, com són les 15 denúncies penals i 28 expedients sancionadors promoguts per la UAB. Aquestes mesures són impulsades pels equips de govern i emparades pels poders polítics. Els mitjans de comunicació transmeten l'alarma davant el suggeriment de que existeixen possibles agents subversius o suposades amenaces i reprodueixen cegament les versions de les autoritats institucionals.
Per tot això, creiem que ja és hora de començar a observar el què succeeix al nostre voltant. És necessari recobrar la lucidesa que se'ns suposa als i les treballadores de l'ensenyament, i no oblidar que l'espai universitari ha de ser un lloc social obert, públic i transparent, on també hi tingui cabuda la crítica a les autoritats i a les normes. Creiem que cal impedir que el model d'Universitat que s'està gestant sigui definitivament normal. La lluita dels i les estudiants ens ensenya que això és possible. És per això, que requerim a la comunitat universitària i als treballadors/es de l'ensenyament que facin seves i impulsin les següents exigències:
1. Una moratòria per a totes aquelles decisions que no hagin estat suficientment explicades, argumentades, debatudes i consensuades, encara que hagin estat confirmades per certs òrgans de govern.
2. Que s'obri un veritable procés participatiu per tal que el conjunt de la societat pugui decidir de manera informada sobre com ha de ser la universitat publica i quin ha de ser el seu encaix en el conjunt de l'ensenyament.
3. L'aturada de tot intent de dur endavant mesures repressives i l'anul·lació immediata dels actuals expedients sancionadors contra grups o persones que
mantenen un esperit crític i que actuen en conseqüència, perquè si ara poden formar part de l'alumnat, després poden afectar a personal precari, i després a altres estaments, i algun dia potser perilli la llibertat de càtedra, així que esperem no haver de dir “Ara vénen per mi però ja no queda ningú que pugui alçar la veu”.
4. La dimissió d’aquells càrrecs polítics i de govern de les universitats que hagin tingut responsabilitats en l’espiral repressiva contra el moviment estudiantil i que de moment ha resultat en 6 expulsions d’alumnes de la UAB i 15 denúncies penals també contra estudiants d’aquesta universitat.
FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE LA CGT DE CATALUNYA
LA DEFENSA DE L'ENSENYAMENT PÚBLIC, ARA A LA UNIVERSITAT
En els últims temps estem assistint a la implementació de l'Espai Europeu d'Educació Superior popularment conegut com Pla Bolonya, amb l'excusa de dur a terme una reforma del sistema universitari.
Tot aquest procés, que s'ha fet d'esquenes a la comunitat universitària i a la resta de la societat, comporta un increment del pes de l'empresa privada en l'educació superior incidint, entre d'altres, en plans d'estudi, en les carreres que s'impartiran, en una multiplicació de màsters i cursos privats i en la orientació de la recerca.
Paral·lelament els canvis en l'estructura dels plans d'estudi suposaran concentrar bona part de la formació en l'àmbit del postgrau, seguint un model anglosaxó fortament elitista.
La mateixa "lògica neoliberal" que ens ha portat a la crisi econòmica actual s'imposa a les universitats públiques i ens mostra com les polítiques que són dutes endavant no es corresponen als discursos i principis proclamats.
Aquesta reforma del sistema universitari pretén la reconversió mercantil de les universitats, la qual cosa és símptoma de l’agreujament d'un problema que té arrels de caràcter social, econòmic i polític. El procés de Bolonya no pot suposar de cap manera la desaparició de l'autonomia acadèmica enfront del mercat. Les universitats han de ser finançades amb criteris autònoms (interessos de la raó i no del mercat) i no amb criteris de rendibilitat econòmica.
A la pràctica s'està fent de les universitats un lloc on les decisions s'oculten, la desinformació és la regla, la crítica està penalitzada i el diàleg es redueix al monòleg. És un avanç d'una normalitat que s'assenta dia a dia, i que cal continuar denunciant:
· El govern de les universitats es basa cada vegada més en decisions centralitzades, per sobre d'una desconcertada i desinformada comunitat universitària. El secretisme de certes decisions preses en espais aliens al món educatiu no pretén la transparència, ni facilitar explicacions a la societat, sinó seguir el llegat d'altres formes de fer política, reproduint el fosc model de govern europeu (Tractat de Lisboa, Directiva de les 65 hores setmanals, Directiva del retorn).
· El model d'autonomia universitària està quedant enrere. Les universitats estan claudicant davant de directrius arribades des d'instàncies governamentals (autonòmiques, estatals o europees), des de partits polítics o des de grups de pressió empresarials, tots ells equiparats, en una equació sui géneris, amb "la societat". I en consonància amb la sintonia, mil vegades repetida, de que no es poden deixar les universitats en mans d'interessos corporatius del professorat o l’alumnat, les universitats són governades pel Ministerio de Ciencia e Innovación dirigit per una persona de la Junta Executiva de la CEOE i, a Catalunya, per un Departament d'Innovació, Universitats i Empresa.
· L'espai universitari és un lloc on cada cop és més normal el recurs a la força dels Cossos Policials i de les Empreses de Seguretat privada. La mediació, el diàleg i les decisions consensuades han estat reemplaçades per l'exercici autoritari del poder. Se'ns diu que la força tan sols s'aplica per tal d’assegurar el funcionament "normal" dels òrgans universitaris, però el seu ús comporta lesions a membres de la comunitat universitària i un estat d'excepció que s'està convertint en permanent. Sota aquestes pràctiques es disfressen d'ordre públic conflictes d'arrel política com l'actual. Un bon exemple d'això és la criminalització que estan patint les ocupacions promogudes per amplis col·lectius d'estudiants a tot l'Estat.
· La nova imatge dels espais universitaris està adoptant l'estètica dels recintes protegits per cordons d'agents uniformats. La idea d'universitat com espai de debat, reflexió crítica i pensament obert sembla allunyada de les fotografies que avui podríem prendre en els diferents campus, on els nous temps ens volen oferir escenaris "ordenats", jerarquies inqüestionables i estaments disciplinats.
· Des dels òrgans de govern de les universitats i des de la mateixa Generalitat es fan discursos de diàleg i de bones intencions, i sobretot de respecte a la legalitat. Però el vocabulari és equívoc ("nova carrera acadèmica" per a parlar de reestructuració de plantilla, "excel·lència" per a parlar d'habilitats de gestió, "mèrits" per a parlar de l’enginy a l'hora de vendre's a l'empresa privada). Però a la pràctica, la legalitat es canvia o s'obvia a conveniència. I sempre s'afirma que únicament es pot seguir una trajectòria, la de les decisions del Govern, en un clar exemple real de fe en un "pensament únic".
· La contenció de l'alumnat crític que es mobilitza s'ha dut a terme a través de formes repressives pròpies del franquisme: intervencions i càrregues policials, criminalització mediàtica i mesures sancionadores, com són les 15 denúncies penals i 28 expedients sancionadors promoguts per la UAB. Aquestes mesures són impulsades pels equips de govern i emparades pels poders polítics. Els mitjans de comunicació transmeten l'alarma davant el suggeriment de que existeixen possibles agents subversius o suposades amenaces i reprodueixen cegament les versions de les autoritats institucionals.
Per tot això, creiem que ja és hora de començar a observar el què succeeix al nostre voltant. És necessari recobrar la lucidesa que se'ns suposa als i les treballadores de l'ensenyament, i no oblidar que l'espai universitari ha de ser un lloc social obert, públic i transparent, on també hi tingui cabuda la crítica a les autoritats i a les normes. Creiem que cal impedir que el model d'Universitat que s'està gestant sigui definitivament normal. La lluita dels i les estudiants ens ensenya que això és possible. És per això, que requerim a la comunitat universitària i als treballadors/es de l'ensenyament que facin seves i impulsin les següents exigències:
1. Una moratòria per a totes aquelles decisions que no hagin estat suficientment explicades, argumentades, debatudes i consensuades, encara que hagin estat confirmades per certs òrgans de govern.
2. Que s'obri un veritable procés participatiu per tal que el conjunt de la societat pugui decidir de manera informada sobre com ha de ser la universitat publica i quin ha de ser el seu encaix en el conjunt de l'ensenyament.
3. L'aturada de tot intent de dur endavant mesures repressives i l'anul·lació immediata dels actuals expedients sancionadors contra grups o persones que
mantenen un esperit crític i que actuen en conseqüència, perquè si ara poden formar part de l'alumnat, després poden afectar a personal precari, i després a altres estaments, i algun dia potser perilli la llibertat de càtedra, així que esperem no haver de dir “Ara vénen per mi però ja no queda ningú que pugui alçar la veu”.
4. La dimissió d’aquells càrrecs polítics i de govern de les universitats que hagin tingut responsabilitats en l’espiral repressiva contra el moviment estudiantil i que de moment ha resultat en 6 expulsions d’alumnes de la UAB i 15 denúncies penals també contra estudiants d’aquesta universitat.
diumenge, 23 de novembre del 2008
Dona AQUI suport amb la teva signatura!
Crida a un diàleg sobre el model d'Universitat Pública - Suport estudiants tancades
- proposant activitats per la universitat alternativa. (mirar mail de contacte)
- assistint a les activitats que aquí es realitzen. (http://www.tancadaalacentral.
- fent correr la veu de tot el que està passant per tal que es difongui i s'extengui al màxim.
SI GUANYEM AQUESTA LLUITA GUANYEM TOTS!!
ATUREM LES CLASSES PER PODER ESTUDIAR!!
PER DONAR SUPORT AL MANIFEST (pots clickar en el títol de l'artícle):
https://www.firmasonline.com/
PER CONTACTAR AMB NOSALTRES I ENVIAR QUALSEVOL DOCUMENT:
dissabte, 22 de novembre del 2008
divendres, 14 de novembre del 2008
dimarts, 11 de novembre del 2008
dimarts, 4 de novembre del 2008
NO privatitzacions
No ens podem evitar la pregunta...
"Bolonia" està en l'espèrit de tot plegat?
L'informe KPMG, està en aquesta línea?
Cap a on va el nou model UB?
Masses evidències n'hi ha!
No són pas paranoines col·lectives!
diumenge, 2 de novembre del 2008
Eleccions a Rector
El proper dijous 6 de novembre, serà (va ser) la jornada electoral (1a volta) pel nou rector de la UB. El dimarts 13 de novembre es va a la 2a volta (aviat tindrem "la sentència" ...)Aquesta "democràcia" limita al P.A.S. a sols el 10% del "poder" de les urnes; tant se val quina sigui la nostra participació (o no) a les urnes. Potser ni val la pena esforçar-se en "trobar el millor dels mals"?
Què en penseu, de tot plegat?
Opina sobre el que consideris oportú, candidats, programes, "crisi ub", bolonia, ....
Òbviament... el futur del PAS de la UB...
No t'ho callis!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
